Estem segurs que alguna vegada has sentit a dir que el francès és un idioma romàntic o que quan parles alemany sembla que estiguis enfadat. De fet, l’emperador romà Carles V ja ho va dir: «Parlo espanyol a Déu, italià a les dones, francès als homes i alemany al meu cavall».
I, per això, pot ser que et preguntis: per què hi ha certs idiomes que ens desperten uns sentiments o uns altres? Sembla que l’atractiu d’un idioma depèn de la nostra experiència.
Per què trobem atractiu un idioma i d’altres no?
L’atractiu d’un idioma depèn del valor percebut de saber-lo parlar. Per exemple, el xinès es considera cada cop més valuós a causa de l’apogeu econòmic d’aquest país.
Un altre factor determinant és el pensament subjectiu que tenim personalment d’un lloc. Per exemple, pensar en l’idioma italià a molts ens transporta a ciutats com Venècia o Roma, i ens recorda els bells carrers d’Itàlia. Per això, l’italià ens pot semblar romàntic i un idioma bonic de sentir.
L’idioma nadiu afecta l’atractiu de certes llengües
També s’ha demostrat que la llengua materna de cada persona fa que ens agradin alguns idiomes propers. Per exemple, a una persona de l’Estat espanyol és probable que li agradi l’italià o el francès, per la proximitat geogràfica. En canvi, idiomes com el tailandès o rus ens poden semblar llunyans i impossibles d’aprendre, per la qual cosa tendiran a agradar-nos menys.
En resum, podem dir que l’atractiu d’un idioma depèn totalment de cada persona i els seus pensaments i experiències prèvies respecte a aquella llengua. Per a una persona un idioma pot semblar molt atractiu, i per a una altra culturalment diferent, no. Per tant, tant la cultura com el nostre coneixement sobre un determinat idioma o país és el que ens fa reconèixer un so com a atractiu o desagradable.
