Tots estem d’acord que el món està cada vegada més connectat i que la internacionalització és inevitable. Tal com ja vam comentar en l’apunt L’expansió del comerç electrònic a l’era digital, una bona traducció és fonamental en cada vegada més nivells de la nostra vida, ja no només per a un negoci (per arribar a un nombre més gran de clients), sinó també en activitats més quotidianes o personals com ara certificats digitals, documentació per sol·licitar llocs de treball o estudis, etc.
Resulta important assegurar-se d’obtenir una traducció fiable i adequada, perquè en cas contrari podrien arribar a donar-se situacions compromeses. Podem trobar diversos errors de traducció que han marcat un abans i un després en la història:
– Krushnev en la Guerra Freda. El 1956, en plena competició armamentística entre les dues grans potències mundials, el líder soviètic Nikita Khrushchev va pronunciar un conegut discurs a Moscou, davant diversos diplomàtics occidentals. La tensa frase que van traduir els intèrprets va ser: “Us agradi o no, la història està del nostre costat. Viurem per veure com us enterren”. Aquesta frase amenaçant va ser ràpidament corregida pels soviètics, aclarint que es tractava d’una referència al “Manifest Comunista” de Marx, que indica (no de manera literal) que “encara que no ho vulguin, la història està del nostre costat. Els vencerem”. Es tractava, llavors, d’una cita sobre la seva ideologia, i no d’una amenaça que podria haver suposat l’inici de la Tercera Guerra Mundial.
– L’amor de Jimmy Carter per Polònia. El 1977, el president dels Estats Units, Jimmy Carter, va viatjar a Polònia, que en aquells anys es trobava en l’òrbita comunista. Per donar el seu discurs i guanyar-se el poble, al president se li va assignar un intèrpret rus amb coneixements de polonès (o això semblava). Just va començar el discurs per guanyar-se el poble de Polònia, Carter va assenyalar “aquest matí he sortit dels Estats Units”, però l’intèrpret va traduir “he deixat Estats Units per no tornar mai”. La cosa no va acabar aquí, sinó que va empitjorar quan Carter va voler transmetre el missatge amigable “he vingut per conèixer les vostres opinions i entendre els vostres desitjos de futur”, però en el seu lloc l’intèrpret va donar a entendre al poble polonès que el president americà els desitjava sexualment. És més, el discurs va seguir pujant de to quan l’alegria que sentia el president pel fet de trobar-se a Polònia es va traduir en la seva felicitat per “veure les parts privades de Polònia”. Per sort, aquest discurs no va tenir més conseqüències que una situació compromesa.
– La bomba atòmica. Aquest esdeveniment fatídic podria ser conseqüència d’una sola paraula traduïda erròniament. El 26 de juliol de 1945, els Aliats van imposar un ultimàtum al Japó amb la declaració de Postdam, que exigia la seva rendició total o bé la seva “ràpida i total destrucció”.
El primer ministre, Kantaro Suzuki, va convocar una roda de premsa per declarar “Sense comentaris. Ens ho seguim pensant”. Desgraciadament, va usar la paraula mokusatsu, que també pot significar “l’ignorem i el menyspreem”. 10 dies després, dues bombes atòmiques americanes queien sobre Hiroshima i Nagasaki.
– Els canals de Mart. El 1877, l’astrònom Giovanni Schiaparelli va descriure la superfície de mart afirmant que el planeta vermell tenia canali. Posteriorment, el 1908, l’astrònom Percival Lowell va revisar el treball de Schiaparelli, i va concloure que els marcians havien construït de manera artificial canals per proveir d’aigua les zones més desèrtiques del planeta. El que no sabia és que la paraula canali emprada per Schiaparelli no es referia a construccions artificials, sinó a estructures naturals com els canals, goles o canons.
Aquests són només alguns exemples històrics de la importància d’una traducció precisa i correcta, ja que en ocasions una sola paraula pot comportar conseqüències importants.
En el context actual, podem destacar la importància d’una bona traducció en elements com el recent reglament de protecció de dades (RGPD), que va entrar en vigor el 25 de maig de 2018 passat. Aquesta llei concedeix un coneixement i control a tots els ciutadans europeus sobre les seves dades personals en webs, xarxes socials, telèfons intel·ligents, etc. Les empreses necessiten un consentiment explícit per poder usar les dades dels seus usuaris, i han d’informar de manera clara i transparent sobre com utilitzen aquestes dades, el seu tractament, objectiu i qui les fa servir, a risc de pagar grans multes si no és així. A causa de la importància creixent (i fins i tot obligació) de la transparència i la claredat en les relacions empresa-ciutadà, resulta crucial disposar d’una traducció precisa i assegurar la fidelitat de la informació proporcionada. Aquesta traducció cientificotècnica realitzada de manera no adequada ens pot portar a córrer un gran risc i situacions indesitjables.
Disposar d’una agència de traducció pionera amb llarga experiència assegura un bon llenguatge i comunicació amb els usuaris, i substitueix una situació incòmoda per la garantia d’un servei de traducció professional i adequat.
Encara no has traduït el teu RGPD? No esperis més i contacta amb nosaltres!
