Quan som originaris d’un país de parla hispana i viatgem a un altre, o quan veiem pel·lícules o vídeos fets per persones d’altres països, de seguida notem alguna cosa: l’espanyol a Espanya i a Llatinoamèrica és molt diferent. Per què?
En aquest article respondrem a aquesta pregunta, que moltes persones es fan quan es troben amb algú que no és del mateix país i utilitza expressions diferents, o té un accent diferent.
L’espanyol i els seus matisos
L’espanyol és la quarta llengua més parlada del món, després de l’anglès, el xinès i l’hindi i, sens dubte, és una de les més esteses per diferents països i cultures: des d’algunes zones d’Àsia, fins a Amèrica i Europa.
Però, per què hi ha paraules que tenen significats totalment diferents a les diferents zones on es parla espanyol? Per què hi ha tants accents i maneres d’expressar-se en espanyol? Tot i que la resposta és molt complexa, vegem tres dels principals motius.
- El lloc d’origen dels colonitzadors
Dins d’Espanya, país originari de la llengua espanyola (o castellana), hi ha molts dialectes i, en gran part, la manera de parlar i el deix dels qui van conquerir les Amèriques va influir en l’espanyol que van aprendre els seus habitants.
És conegut que molts dels primers colonitzadors d’Amèrica tenien el seu origen al sud d’Espanya i, en part, per això, a Amèrica trobem el fenomen del sigmatisme, igual que passa a províncies com ara Sevilla o a les illes Canàries.
- La barreja amb les llengües d’origen
Els indrets on van arribar els primers espanyols tenien llengües d’origen pròpies. Es creu que a Llatinoamèrica hi convivien més de 500 llengües que van ser substituïdes pel castellà.
La influència de cadascuna d’aquestes llengües va donar origen a les paraules i a les diferents maneres de pronunciar pròpies de cada país o zona de Llatinoamèrica.
- Les influències externes a posteriori
Per acabar, podem dir que, a Espanya i a Llatinoamèrica, el castellà es parla d’una manera diferent perquè ha estat influenciat, a posteriori, per altres llengües.
L’espanyol de països com Cuba, Mèxic o la República Dominicana (per exemple: la utilització de la paraula zíper per referir-se a la cremallera o clutch com a embragatge d’un vehicle) està molt influenciat per l’anglès, a causa de la proximitat dels Estats Units.
Dins Espanya, indrets com les illes Canàries van tenir una forta influència portuguesa i anglesa, que va donar lloc a expressions i paraules pròpies de la regió (gaveta per designar un calaix o jeito, que significa traça).
No hi ha dubte que l’espanyol és una llengua plena de matisos i amb grans diferències entre Espanya i Llatinoamèrica, que milloren i omplen de riquesa el llenguatge.
